Jornada sobre la EAE als dijous de l’ACE

Dijous passat vaig assistir a la jornada que sobre la EAE ha organitzat l’ACE amb l’ASCEM. L’acte, presentat pels respectius presidents de les dues associacions, David Garcia i Joan Delriu, va comptar amb tres conferenciants: Alfredo Arnedo, Nati Pastor i Àlex Casteleiro, tots ells ponents de la instrucció.

D’Arnedo conservo una nítida imatge de fa molts anys, quan vaig tenir la sort de tenir-lo com a professor en un parell de classes d’un curs a la Fundació Politècnica de Catalunya. No m’ha decebut: la seva exposició ha estat tant concisa i entenedora com ho van ser les classes que recordo. Per a qui no hagi pogut (o volgut) assistir a l’acte faré un breu resum de la seva ponència i ressaltaré, com sempre, el que més em vingui en gana (que per alguna cosa el blog és meu!).

Per a qui encara no ho sàpiga, Arnedo comença per deixar clar que la EAE és la norma que mana, la que està per sobre del tantes vegades vilipendiat CTE i la que a tothom convé aplicar (entre altres coses, perquè dóna lloc a estructures més econòmiques). És una norma basada en l’Eurocodi 3 i que no té cap contradicció amb ell. I si trobem alguna contradicció és que l’han copiat malament i es tracta d’una errada a corregir: més clar, l’aigua.

L’altra norma en la que es basa la EAE és la norma d’execució d’estructures d’acer EN-1090. Perquè una de les novetats més important de la EAE és el seu extens apartat d’execució. En aquest aspecte, convé destacar la novetat de l’establiment de les “classes d’execució”, una forma de classificar les estructures per determinar el seu nivell de responsabilitat i que dóna lloc a la utilització de diferents paràmetres o consideracions al llarg de tota la instrucció.

Dit això Arnedo ens resumeix les novetats més destacables, que jo us plagio amb molt de gust tot seguit:

  • Coherència amb la EHE
  • Tractament complet dels ELU d’acord amb l’EC-3.
  • Dades i comentaris adoptats de la EM-62, molt útils.
  • Apartat d’estructures lleugeres, inexistent al CTE.
  • L’apartat d’unions és un veritable tractat més extens i profund que l’apartat 1.8. de l’Eurocodi i amb moltes taules útils (a veure si és veritat!).
  • Nous apartats de resistència al foc i disseny antisísmic.
  • Nous apartats d’execució, muntatge i control.
  • A destacar el capítol de toleràncies.
  • Possibilitat de prendre γM0= γM1 = 1,00 en comptes de 1,05, segons les toleràncies prescrites i el nivell de control previst. Sembla ser que al Ministeri van haver-hi hòsties per aquesta qüestió, però al final es va imposar el criteri del més agosarat gràcies a que a la resta d’Europa tot indica que és el coeficient preferit. Tema curiós aquest, i veritable excepció de la Llei de l’Acollonimenta General, segons la qual quan es reuneixen uns quants savis per a decidir un coeficient no guanya el criteri del més assenyat, sinó el del més acollonit…

Arnedo destaca especialment la taula 32.3, que segons ell val el seu pes en or, on s’especifica el gruix màxim del material base en funció del tipus d’acer i de la temperatura per a evitar la ruptura fràgil.

Finalment recomana entrar a www.dimcelsa.com on trobarem un programet gratuït per al càlcul de seccions en classe 1, 2 i 3 (i pròximament en classe 4) a flexocompressió esviada i tot tipus de vinclament. Jo l’he provat (prèvia comunicació de totes les meves dades, DNI i color dels calçotets inclosos) i està molt bé… si disposes d’un quart d’hora per entrar les dades a cada secció, això sí. Per cert, se m’ha penjat al treure els resultats. Ah, les maleïdes divisions per zero!

Després de la ponència d’Arnedo ens va parlar Nati Pastor sobre el tractament de les estructures lleugeres, aquelles que es troben a l’apartat 1.3. de l’Eurocodi 3 i que ni hi són ni se les espera al CTE. Us faré només cinc cèntims:

  • La EAE permet incrementar el límit elàstic de l’acer pel conformat en fred dels plecs, cosa que estava prohibida expressament al CTE. Nunca es tarde si la dicha es buena.
  • La relació c/t per a seccions esveltes és menys estricta que el CTE.
  • Es parla de la resistència post-crítica de l’abonyegament.
  • Es pot comprovar si la xapa de coberta trava adequadament les corretges a vinclament lateral amb cargols rosca-xapa.
  • Nou límit de fletxes per a accions variables en cobertes, d’acord amb els estàndards europeus: L/200. Bé, o potser no, perquè això sí que és coto privat del CTE i sembla ser que a última hora va ser eliminat. En tot cas, Arnedo assegura que amb L/180 hi ha de sobra, sempre i quan es vigili l’acumulació d’aigua…

L’últim ponent va ser Àlex Casteleiro, que ens va parlar sobre les novetats en execució i control de qualitat. Tema molt interessant però que no resumiré per evitar desercions massives al meu blog. Un únic apunt: es pretén que l’execució es tingui en compte ja des de l’elaboració del projecte, de forma que el projectista es mulli i s’impliqui. D’aquesta forma, diuen els ponents, els plecs de condicions deixaran de ser productes del cut & paste més cutre. Santa Innocència!

Al torn de preguntes el Cesc Aldabó i el Xavier Mas em van donar un cop de mà, i com a bons amics que són van preguntar el que jo ja no m’atreveixo per a no donar sempre la mateixa imatge de friki: per què no adoptem els eurocodis d’una vegada i ens limitem a complementar-los i a donar guies d’aplicació? I aquí Arnedo va mostrar les seves dots de portaveu del govern i ni va dir sí, ni va dir no, sinó tot el contrari. Què hi farem!

4 comentaris a “Jornada sobre la EAE als dijous de l’ACE

  1. Molt interessant el que comentes!

    Només una cosa. Des d’AENOR ja s’està treballant per a fer (definitivament) el DNA de l’Eurocodi 3 (el president de la comissió es en Hugo Corres). Això vol dir que la vida de la EAE serà, si mes no, efímera.

    • Hola Víctor!

      Caram, això sí que és una notícia. Jo pensava que els annexos nacionals els havia de fer el ministeri, però potser és que Aenor proposa i el ministeri disposa… No sé si hi vas ser a la conferència, però vaig aprofitar per preguntar-li a l’Arnedo què passava amb els esborranys dels diversos annexos nacionals a l’eurocodi 3 que la Comissió Permanent té penjats al web (http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/ORGANOS_COLEGIADOS/CPA/ANEJOS_EUROC3/). L’Arnedo li va treure importància i va arribar a dir que hi hauria per anys… Per la meva banda he enviat un mail a la CPA per preguntar quan els annexos apareixeran al BOE, ja veurem si em responen!

      Una abraçada,

      Laureà

  2. Molt bé Laureà, m’ha anat molt bé el resum, perquè no hi vaig poder assistir.
    Pe que fa a l’Eurocodi no em faria ilusions. Al darrer número de Hormigón y Acero hi ha un article que deixa les coses força clares. M’explico:
    — En los países cuya reglamentación está basada en normas elaboradas por el organismo de normalización, los Eurocódigos se convierten en el código estructural … (Austria, Reino Unido y el año que viene Alemania).
    — En los países en los que existe una tradición reglamentaria por parte de la Administración en el campo de las estructuras, la adopción de los Eurocódigos es un poco más compleja. Ese el el caso de Francia, Suecia o Finlandia que, … han abandonado ya sus códigos estructurales previos en favor de los Eurocódigos. Y es también el caso de Portugal, Italia o España, los cuales, aunque con mayor cautela, han dado ya los primeros pasos para la implementación directa de los Eurocódigos en los reglamentos nacionales.

    Perquè serà que 3 dels països de més pes a la UE (Portugal, Italia i Espanya) són els que s’estan endarrerint més?

    • Hola Antoni!

      No, si ja fa temps que no em faig il·lusions amb els Eurocodis, i m’imagino que no permetran una EAE de duració mínima, seria fer el ridícul. Ara, que els de AENOR deuen estar contents de que l’EC-3 estigui a disposició pública a través de la EAE! Si la ACE hagués publicat un llibret d’aplicació amb tota la formulació de l’Eurocodi ja estaríem als tribunals!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.