Avui voldria mostrar-vos una aplicació directa i pràctica que vaig fer del Màster en Rehabilitació i Patologia d’Estructures d’Edificació que tinc la gran sort de coordinar. I és que no només els alumnes del màster adquireixen coneixements i capacitats, estic segur que tots els professors que hi participem hem après molt dels nostres companys (quan hi ha tants professors i de tant nivell no pot ser d’altra manera!).

Ja fa un parell d’edicions vam incorporar al màster un mòdul específic de disseny sismorresistent, que inclou tot de casos pràctics de reparació d’estructures afectades per terratrèmols. Estudiem edificis a Xile, Veneçuela, Colòmbia, Turquia i Espanya, i analitzem tant els processos de reparació com les seves vulnerabilitats sísmiques i les mesures preventives associades. Entre els professors que prenen part en aquest mòdul tenim al Dr. Florentino Regalado, que ens ha mostrat cruament la seva experiència al terratrèmol de Lorca.

Explica Regalado que la casuística que es va trobar de pilars i pantalles malmesos pel terratrèmol va ser amplíssima, fins al punt que va acabar elaborant unes fitxes per a la reparació d’aquests elements que permetessin una ràpida elaboració del projecte d’intervenció, fitxes que generosament ha inclòs com annex als seus apunts del màster. Aquestes fitxes consisteixen en la detalladíssima descripció del procés de reforç de pilars i pantalles de formigó mitjançant camises metàl·liques i són una meravella, així que quan em vaig trobar amb un cas semblant el primer que vaig fer va ser consultar-les i aplicar-les. Com ja sabeu, a la meva zona geogràfica ni els nostres rebesavis recorden l’últim terratrèmol amb danys que hi ha haver, així que el cas que vaig haver de resoldre el va originar la brutal trompada que un vehicle va provocar sobre el pilar d’un edifici en construcció.

Déu n’hi do, eh? El conductor devia anar una mica despistat o amb una turca de l’hòstia, tot i que no em consta que li fessin el test d’alcoholèmia. En fi, el tema és que el pilar va acabar amb una fissura a uns 45º que travessava tota la secció. Si no hagués tingut presents les fitxes del Dr. Regalado hagués empressillat el pilar amb 4 L’s, tot realitzant una substitució funcional del mateix segons prescriu l’ortodòxia clàssica. Aquests empressillats tenen l’inconvenient d’haver de garantir la transmissió de càrregues des de la coronació fins a la base, cosa que sol ser complicada si la geometria no és molt senzilla. A més, aquest tipus d’intervencions no poden recollir l’axial que baixa pel pilar des de les plantes superiors, cosa que a dreta llei obligaria a estendre l’ortopèdia a totes les plantes.

La semblança dels danys amb els produïts pels terratrèmols, no obstant, em van fer recordar les fitxes del Dr. Regalado, i en observar que la idea era perfecta pel meu cas vaig procedir a aplicar-la directament. Aquí teniu el resultat, amb unes lleugeres adaptacions a la meva particular geometria:

L’execució va funcionar perfectament, tot i que no vaig aconseguir que ningú entengués les virtuts de l’injectat del morter. A tal efecte jo havia disposat un orifici a la part inferior d’una de les plaques, però com tothom em mirava com un extraterrestre acabat d’arribat d’una de les llunes de Júpiter vaig acabar renunciant a l’injectat i acceptant vessar el morter de reparació des de la part superior aprofitant el còmode fenomen de la gravetat de Newton. De fet, per experiències passades ja m’imaginava que el sistema d’injecció no seria comprès pels comuns mortals, no en va mai he aconseguit d’aplicar-lo a cap obra. Tot i així, cal dir que emprant el morter SikaGrout 213 la cosa va rutllar de fàbula i no hi va haver cap problema. La gràcia del sistema consisteix a deixar prou separació entre les plaques metàl·liques i el pilar, de forma que el morter pugui omplir tots els intersticis i fins i tot es pugui observar el progressiu ompliment a simple vista des de la part superior. En aquest vídeo que vaig gravar es pot observar el procés de vessat del morter perfectament:

Per a garantir de forma còmode la separació de les plaques respecte del pilar de formigó es van soldar uns rodons d’acer a la cara interior de les plaques, que van servir també per impedir el vessament del morter a les cares inferiors, i la subjecció provisional de la camisa metàl·lica es va realitzar amb ancoratges metàl·lics amb resina epoxídica (dos d’aquests ancoratges ja estaven previstos per a fixar les cares que no tenien retorn). La solució dels rodons d’acer es va mostrar útil també per a corregir a última hora les mides de la camisa, que havia quedat incomprensiblement petita. En alguns punts es va tapar el junt simplement amb trossos de pòrex tallats a mida, tot i que a més de gravar el vídeo vaig haver d’anar subjectant-los per a que no es desplacessin. Per sort sempre vaig a les obres fet un nyap, així que no em va importar acabar ple de morter 🙂