Sobre l’aparició de la EAE

En aquestes dates m’imagino que tothom sabrà que a la vigília de Sant Joan va sortir publicada al BOE la tan esperada instrucció de l’Acer Estructural, EAE. Com en el cas de la EHE surt així, tal i com Déu la va portar al món, sense data de referència ni res, perquè les coses ben fetes estan predestinades a durar per sempre: s’ha de dir EAE i no pas EAE-11 o EAE-2011 (a la EHE, pobreta, la va jubilar deu anys després la EHE-08, i des d’aleshores ningú sap com anomenar-la). El ministeri ens dóna sis mesos per assimilar-la abans no sigui d’aplicació, de forma que no entrarà en ús fins la vigília de Nadal.

Si voleu que us digui la veritat, ni em vaig llegir el document 0 que van treure per a exposició pública (gratis no treballo, i menys per aquesta norma) ni m’he llegit encara pràcticament res de les seves 700 pàgines; prefereixo esperar-me a que surtin les correccions, si és que les ha d’haver (passo de tenir la norma feta un fàstic com en el CTE, amb correccions de les correccions escrites a mà amb diferents tintes), i a que el ministeri publiqui el llibret oficial amb els sucosos comentaris que, si hem de fer cas a altres normes de la nostra Hispània, sovint acaben formant un cos doctrinal paral·lel a l’articulat, de similar extensió i no sempre coherent amb ell.

Però no us enganyaré: admeto que no he pogut resistir-me a fullejar-la, superficialment però amb curiositat insana per certs aspectes, i tot seguit us exposo les meves observacions:

  • La primera cosa que m’he llegit, com no, és el seu àmbit d’aplicació, i ha resultat ser més divertit del que no pas em pensava: la EAE és d’aplicació tant a l’edificació com a l’enginyeria civil, i especifica que per a construir un edifici es pot emprar indistintament tant la nova norma com el CTE-SE-A. Després de molt de temps i no pocs esforços Espanya ha aconseguit ser, segurament, l’únic país del món en tenir tres normes d’acer per a fer exactament el mateix: l’Eurocodi 3 (la bona), el CTE-SE-A (la còpia dolenta) i la EAE (la nova còpia, ja veurem si bona o dolenta). Només se m’acut una paraula: Olé!
  • El preàmbul intenta justificar el perquè de tot això: resulta que el CTE-SE-A, que segons diuen és l’adaptació espanyola de l’Eurocodi (m’estalvio els comentaris, que els que em coneixen ja saben per on anirien…), serà modificat en un futur per a esdevenir el germanet petit de la EAE, una norma simplificada per a edificació “convencional” i supeditada a ella (la norma dels arquitectes front a la norma dels enginyers de camins, jeje).
  • Mirant per sobre l’índex veiem que poca cosa hi ha nova sota el sol: els capítols més innovadors, els que aportaran algun valor afegit que no teníem a l’Eurocodi, es redueixen al capítol VII (durabilitat), als títols 6è, 7è i 8è d’execució, control i manteniment i poca cosa més.
  • Una curiositat: quan va sortir el CTE van decidir traduir-lo íntegrament al català (CTE en català); malauradament es van oblidar de traduir les successives modificacions i d’adaptar-ne els textos consolidats, cosa que va invalidar tot l’esforç fet (esforç pagat entre tots, per descomptat). Aquesta vegada, amb la EAE, han canviat significativament de criteri: en comptes de al català l’han traduït a l’anglès (EAE in English). M’estalviaré els acudits fàcils…

Bé, per avui ja n’hi ha prou, que per alguna cosa vaig fer vots de brevetat. En una entrada posterior us explicaré un cas pràctic de l’apartat de control de la norma: de moment només us avançaré que la norma no va superar la prova del cotó…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.