Quants assajos de soldadura cal fer?

No fa gaire em van encarregar realitzar el pla de control de qualitat de l’estructura d’una escala metàl·lica per a una escola de Mataró. La feina, en si, convindreu que no planteja gaires dificultats, al menys fins que arribes a la part més cridanera i a la que per tant la gent dóna més importància: els assajos de les soldadures, que en els nostres casos d’estructures modestes i humils se solen reduir als líquids penetrants.

La normativa anterior al CTE era bastant muda al respecte, i la bibliografia de què disposo sobre estructures metàl·liques adoleix de semblants problemes de parla. De ben segur deu existir algun tipus de recomanació d’alguna associació americana o d’algun institut europeu, però en tot cas la desconec, així que aprofito aquest blog per animar als meus companys a exposar els “papers” de què disposin.

Així les coses, el primer que vaig fer va ser acudir al CTE DB-SE-A. A l’apartat 10.8.4.1 punt 2 trobem el següent:

“En las zonas de unión y fuera de la unión en piezas armadas, las soldaduras transversales (en chapas de alma y ala antes del armado o en ángulo en extremos de uniones con solape), se ensayarán las cinco primeras uniones de cada tipo con análogas dimensiones, los mismos materiales y geometría de soldadura y en las que se utiliza el mismo procedimiento. Si estas cinco primeras cumplen los criterios de aceptación, se ensayará una en cinco uniones de cada tipo.”

Algú ha entès alguna cosa? No, jo tampoc sabia que Groucho Marx fos ponent del CTE…

Bé, no ens estressem, per alguna cosa disposem de la novíssima i flamant EAE, acabada de sortir del forn i encara calentona. L’obrim, mirem l’índex i les llàgrimes afloren als nostres ulls: té un amplíssim apartat dedicat especificament al control de l’execució. Als meus companys que m’han criticat per criticar la EAE en una entrada anterior els diré que, en aquest aspecte, estic molt satisfet amb la intenció de la nova norma: omple realment un buit oblidat per l’eurocodi. Al Cèsar el que és del Cèsar.

Bé, posem-nos mans a l’obra. Capítol XXII, Control de la ejecución, Article 91, Control del montaje en taller. Vaja, primer contratemps: la meva escala la muntaran fonamentalment a obra, no en taller. Hi ha algun apartat per a muntatges en obra? No, així que tira endavant Paco i no preguntis tant.

Bé, anem directament a l’article 91.2.2.5, Comprobación de la ejecución de las soldaduras. De moment prescindim de la subtil diferència entre autocontrol i control extern, al cap i a la fi la norma encara no és d’aplicació i ja li fem prou favor emprant-la. Passem la pàgina i veiem el que estàvem esperant: una taula simple i clara amb els percentatges de soldadures a assajar:

Primera alegria: contradient el títol de l’article on s’ubica la taula aquesta sí contempla les soldadures a obra. Fantàstic.

L’article 6.2.2 ens informa que la nostra petita obra té una Classe d’Execució 3 (C.E. 3), així que ja sabem que hem d’assajar el 20% dels cordons d’angle i el 5% dels elements auxiliars. Meravellós.

Continuem. Resulta que bona part de les nostres soldadures són a topall, perquè les xanques de l’escala són xapes quebrades. En aquest cas hem d’obtenir primer el coeficient “k”, que la taula ens explica que s’anomena “coeficient d’utilització” i també ens diu que no sap si la “k” s’escriu amb majúscula o minúscula. Va, tant se val, busquem-la. I busquem-la. I busquem-la. Perquè resulta que no hi és. Sort que la norma està en PDF i i podem certificar que no hi ha cap “k” que encaixi, ni cap “K” ni cap “coeficient d’utilització”, perquè si no hauríem de cremar-nos les pestanyes resseguint les 700 pàgines de la instrucció.

Bé, fem servir el cap, per alguna cosa Sa Majestat el Rei, prèvi estudi pormenoritzat del nostre expedient acadèmic, ens van donar el títol d’enginyer. Potser és aquell coeficient que indica la distribució de tensions a la secció, seria el que més encaixaria… a la EAE el podem trobar per exemple a la taula 20.3.a i se li diu Ψ. Doncs som-hi, imaginem que k = K = Ψ = 0,5, que correspondria a una situació de flexió simple: glups, he d’assajar-ne el 100%!

Menys optimista que abans, però inasequible al desaliento, continuu llegint la resta de l’article. Encara no ens han dit el tipus d’assaig. Males notícies:

“Asimismo, en general, se realizará una inspección radiográfica y ultrasónica de las soldaduras a tope, tanto de chapas en continuación como de uniones en T, cuando éstas sean a tope.”

Tot i que el senyor jutge pugui arribar a admetre que la conjunció copulativa entre “radiogràfica” i “ultrasònica” és una errata només per fer-nos la punyeta als tècnics, no m’escapo de fer una o altra…

La resta de soldadures sí es podran assajar amb líquids penetrants, tot i que hi ha un paràgraf que l’acaba de liar del tot:

“En general, el autocontrol realizará una inspección mediante partículas magnéticas o en su defecto líquidos penetrantes, de un 15% del total de la longitud de las soldaduras en ángulo, con los criterios de aceptación fijados en las normas ya referidas.”

El que va escriure aquest paràgraf s’havia oblidat que abans havia inclòs la taula, o potser a la inversa.

¡Virgencita que me quede como estaba! Després de tot això ja us podeu imaginar què vaig fer: mirar de tornar redactar com vaig poder l’article del CTE per a que la penya tingués una pista de per on anar. I així va quedar (s’acompanyava una llista de tipus d’unions):

  1. Per a les unions de força s’assajaran els cordons de soldadura de les cinc primeres unions de cada tipus amb geometria anàloga, mateixos materials i geometria de soldadura i en les que es faci servir el mateix procediment. Si aquestes primeres unions compleixen els criteris d’acceptació s’assajaran els cordons d’una unió de cada cinc restants.
  2. Per a les unions de lligat s’assajarà una en cada vint punts de fixació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.