Llibre “Informes periciales en edificación”

S’ha de reconèixer que comprar llibres tècnics és un problema. Si vas a una llibreria, per més especialitzada que sigui, mai tenen en stock tots els títols que voldries, i si els compres per Internet vas més a cegues que un venedor de cupons. Els de Google han començat a escanejar llibres en plan bèstia i a oferir la possibilitat de fullejar-los (sovint sense demanar permís, però això és un altre tema), però és clar, els llibres més atractius que acaben de sortir mai hi són. Per això trobo interessant ressenyar-ne alguns que m’han agradat especialment.

El llibre d’avui porta per títol “Informes periciales en edificación”, de Juan Felipe Pons Achell i publicat per la Universitat Jaume I aquest 2011. Per qui estigui interessat m’he pres la llibertat d’escanejar l’índex aquí.

L’objectiu del llibre és ben clar: explica tot el que un tècnic hauria de saber per tal d’actuar com a pèrit judicial, i dóna pautes, des d’un punt de vista formal, per a redactar correctament un informe pericial.

Cal dir que és un llibre valent, honest i redactat d’una forma molt directa. S’agraeix especialment que no es queda en un àmbit estrictament teòric sinó que baixa a la realitat, exposant casos concrets i reflexionant en veu alta sobre la preparació i comportament dels pèrits. Per altra banda és un llibre complet i molt ben estructurat, de forma que l’aspirant a pèrit, un cop llegit, tindrà l’agradable sensació de trobar-se preparat per actuar com a tal en un judici. O, com a mínim, tan preparat com poden donar de si 250 pàgines 😉

Per a que us feu una idea de la valentia del llibre només caldrà que us digui que té un capítol titulat “Cómo ponerle precio a un informe”. Jo, que sóc morbós de mena, reconec amb les galtes vermelles que va ser el primer capítol que em vaig llegir, i em vaig endur una sorpresa majúscula quan vaig veure que, efectivament, parla de diners sense embuts. Bé, en realitat estableix els criteris per a valorar un informe, que és el que prometia el títol del capítol, però hi ha un punt, “más allá del deber”, on dóna una orientació en calés “de veritat”. I com que sé que sou tan morbosos com jo, tot i el risc que m’acusin de violar el copyright, no em puc estar de fer-vos un extracte:

  • Entre 600 i 1.000 euros per a informes pericials senzills amb pressupostos de reparació baixos.

  • Entre 1.000 i 3.000 euros per a informes de dificultat mitjana, amb pressupostos de reparació elevats (entre 20.000 i 300.000 euros), amb més d’un extrem a analitzar i on siguin necessàries vàries visites.
  • Entre 3.000 i 6.000 euros per a informes complexos, amb molts extrems a analitzar, quanties a valorar molt elevades (entre 300.000 i 600.000 euros) que requereixin algun tipus de cala, proves de servei o assajos, realització de plànols, etc.
  • A partir de 6.000 euros per a informes especials, on els criteris de complexitat, dedicació i pressupost es disparen.

Que cadascú pensi el que vulgui, però reconeguem que exposar amb tanta claredat els propis honoraris no és molt habitual i n’hauríem d’estar agraïts.

Hi ha molts altres apartats sucosos en aquest llibre, especialment pel que fa a la formació i especialització dels pèrits, però aquest és un tema que m’agradaria analitzar amb més detall en una pròxima entrada…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.