Com reparar (o no) les barres rovellades del formigó

Reconeguem-ho: l’oxidació de les barres d’acer en el formigó és una epidèmia de proporcions bíbliques, i el que s’ha vist fins ara no és més que l’aperitiu del festí que està per venir. Potser en un futur ens decidim a utilitzar acer inoxidable en el formigó (per què no?), o potser fem un pas enrere i tornem al totxo i a la pedra, que alguna cosa havien de fer bé els babilonis quan, quatre mil anys després, seguim trobant les seves muralles en un acceptable estat de revista. De moment, però, haurem de conformar-nos amb el que tenim. Vet aquí un dels meus últims casos:

DSCN5485DSCN5486

Maco, eh? Pilarets de 20×20 cm, amb àrid de riu de… 100 mm de mida! Sobre aquests pilars potser us en parli algun altre dia. De moment fixem-nos en les bigues de façana (els xiscles són els nens al pati, perquè es tracta d’una escola, i els he mantingut en concepte de original soundtrack):

Algunes d’elles estan tan malament que, sincerament, per a què ens ens hem de molestar: se’ls munta un perfil metàl·lic per sota que absorbeixi tota la càrrega i endavant:

DSCN5725Però en d’altres potser sí que val la pena reparar-les perquè segueixin funcionant. Sigui en un cas o en un altre (reforç i reparació estètica o reparació estructural) convé preguntar-se quant durarà la nostra reparació o, almenys, com s’ha de fer perquè duri el que ha de durar (50 anys més? 10? 5?).

A l’obra de les fotos va sorgir la inevitable pregunta: com cal reparar les barres rovellades dels elements de formigó? A aquest efecte, normes i procediments no ens falten, tot i que cal descartar d’entrada a l’EHE: és una norma de projecte i, explícitament, ja ens diu que no vol saber res de reparacions (per sort!). Podem començar veient què diu l’EN-1504, que és la normativa que en principi hauríem de seguir en aquests casos. Com totes les normes, resulta feixuga de llegir i molt poc explicativa, però és que a més, aquesta aporta molt poca informació útil. Però bé, com existeix i els fabricants de morters de reparació diuen que és d’obligat compliment, l’haurem de conèixer i intentar aplicar-la. Així, en els apartats 7.3 i A.7.3.2 de l’EN-1504-10 diu el següent:

Art 7-3 EN1504-10Art A-7-3-2 EN1504-10He he, tot i que està traduïda per AENOR he posat la versió original en anglès, però no per esnobisme, no, és que em surt molt més barata! M’explico: la norma és exactament la mateixa a tot Europa, però si comprés les parts més interessants a AENOR (parts 1, 4, 6, 9 i 10) em sortirien per 196,42 euros, així que les vaig comprar a l’Estonian Centre for Standardisation, que és l’organisme de normalització més barat que he trobat, i em van sortir per 65,17 euros, just la tercera part!. A més, tenen l’opció de vista prèvia gratuïta (crec que ara AENOR també) i, el que és millor, l’opció de visualització completa sense descàrrega per un parell d’eurets, així que s’ha acabat el comprar normes a cegues. Bé, per als profans en l’idioma de Shakespeare traduiré l’extracte de l’article A.7.3.2:

Per raons pràctiques, la neteja es realitzarà normalment en tota la perifèria de la barra. Normalment aquesta s’estendrà 50 mm més enllà de l’extensió de la corrosió al llarg de la longitud de la barra. Pot ser necessari limitar la quantitat de formigó a eliminar en base a criteris estructurals.

La cosa és clara: cal descobrir la barra del tot per poder-la recobrir completament amb el passivador i el morter de reparació, i estendre la reparació fins que ens trobem absència de corrosió. Els manuals de reparació que tinc a mà diuen més o menys el mateix, i fins i tot si acudim a l’ACI, per 25 dòlars ens podem descarregar una nota de pàgina i mitja on ens ho explicaran sense cap dubte (ACI 364.6T-02). Segons els gringos, si no es descobreix completament l’armadura es pot fins i tot incrementar el risc de corrosió a causa del “efecte anell”…

Però bé, tornem a la dura i cruel realitat. Posem per cas que hem de reparar aquestes barres:

DSCN5672Tampoc està tan malament, no? Una miqueta de rovell és normal veure’l fins i tot a les armadures noves … béeee, val, la barra longitudinal està una mica exfoliada, així que l’adherència s’anirà al carallo i aquest punt caldrà reparar-lo bé.

D’acord, procedim com cal i apliquem el que indiquen manuals i normes. Segons ells, es pot inferir que cal reparar les barres fins a trobar el tram que “no tingui òxid”. Vaja, doncs haurem de rebentar totes les bigues senceretes, perquè totes elles estaran rovellades sens dubte! Si som massa estrictes podem arribar a la conclusió que cal enderrocar un munt d’edificis, perquè el cost de reparació seria brutal. Però sovint sabem que, protegint adequadament els elements amb una oxidació incipient, podem aguantar l’estructura uns anyets més amb una inversió que no obligui als propietaris a anar al menjador social de per vida.

En fi, haurem de ser raonables, valorar sempre el cost / benefici i, per damunt de tot, aconseguir que s’imposi el bon criteri tècnic. Com sempre 😉

4 comentaris a “Com reparar (o no) les barres rovellades del formigó

  1. Retroenllaç: Com reparar (o no) les barres rovellades del formigó | Zigurat Noticias

  2. Per això des de fa anys es fa servir la varietat corten (nom comú) d’acer oxidable superficialment que evita l’expansió aquesta per ferros de baixa qualitat.

    Històricament en construcció hi ha hagut grans avenços i grans fracassos, com les vigues d’acer, els reblonats de reforç, el fibrociment, l’aluminosi …. els romans ja unien ferro i pedra amb plom fos per evitar les molestes corrosions. Potser som nosaltres que ara intentem tapar la incompetència d’alguns.

  3. Retroenllaç: Como reparar las barras oxidadas de hormigón

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.