FAR DE CALELLA, 2009 Projecte de rehabilitació estructural
Client: Martí Casals i Visa, Arquitecte Promotor: Ajuntament de Calella Comentaris: Amb motiu del 150 aniversari de la construcció del far de Calella, l’Ajuntament ha impulsat la seva rehabilitació com a aula-museu. El projecte de rehabilitació estructural que hem dut a terme comprèn els següents aspectes:
– Estintolament de les parets principals interiors amb estructura metàl·lica, descarregant l’octògon central amb només 4 pilars.
– Disseny d’una claraboia octogonal de 4 m de diàmetre resolta amb perfils tubulars quadrats d’acer inoxidable.
– Projecte de la fonamentació.
CASA DE POBLE A CALACEIT, 2007/08 Projecte de rehabilitació estructural
Client: Josep Lluís Campoy, Arquitecte Emplaçament: c/ Oncesquinas 5-7. Calaceit (Terol) Comentaris: El projecte comprèn la rehabilitació integral de l’edifici (es deixen únicament les façanes). Característiques especials:
– El desplom de la façana va requerir el projecte del seu apuntalament.
– El difícil accés de la maquinària va aconsellar preveure una estructura totalment “en sec”, amb estructura de fusta i acer laminat.
CEIP MEDITERRÀNIA, 2006/07 Estudi de patologia estructural i projecte de reparació
Client: Direcció de Serveis de Construccions Escolars. Institut Municipal d’Educació. Ajuntament de Barcelona.
Emplaçament: Passeig Marítim de la Barceloneta, 5. Barcelona. Comentaris: El CEIP Mediterrània (abans Lepanto) es trobava ubicat en un edifici construït a finals de la dècada de 1950 que es trobava a primera línia de mar. L’estructura era formada per pòrtics de formigó armat i biguetes ceràmiques. Com elements singulars destaca una coberta amb 5 m de voladiu i uns balcons de 3,70 m de vol. L’edifici patia un avançat procés de corrosió electrolítica, palesat sobre tot als pilars de façana. En primer lloc es va estudiar la conveniència de reparar els elements malmesos amb tractaments químics i morters de reparació, però el gran nombre d’elements afectats feren més adient una substitució funcional amb estructura metàl·lica. L’elevat cost de la reparació, juntament amb un gran nombre de deficiències no estructurals, recomanaren no obstant el seu seu enderroc.
EDIFICI D’HABITATGES AMB 4 SOTERRANIS A MATARÓ, 2007/08 Projecte d’estructura, fonaments i elements de contenció
Client: Lluís Grau, Arquitecte Promotor: Empresa pública “Promocions Urbanístiques de Mataró, S.A.” (“PUMSA”) i promotor privat “GRET-MAI, S.L.” Emplaçament: c/ Meléndez Valdés, 11-17. Mataró Comentaris: El projecte és el resultat d’un acord entre l’empresa pública municipal i un promotor privat per a dotar d’aparcament a la zona alta del casc antic de Mataró. Característiques principals:
– Edifici entre mitgeres en zona altament urbanitzada.
– Construcció de 4 nivells soterrats per a aparcament. Un dels condicionants de l’actuació és no emprar ancoratges en el terreny.
– Locals comercials en planta baixa i tres plantes pis per a habitatges, aproximadament la meitat dels quals de protecció oficial.
MERCAT MUNICIPAL, HABITATGES I PLAÇA PÚBLICA A VILASSAR DE MAR (2009/10) Projecte d’estructura, fonaments i elements de contenció
Client: Tusell Arquitectura S.L.P. Promotor: Vilassar Societat Municipal de Promocions Urbanes, S.A. Superfície: 17.500 metres quadrats Comentaris: L’edificació comprèn les següents actuacions:
– Entre dues i tres plantes soterrades per a aparcament, segons la zona.
– Part de la coberta de l’aparcament té ús de plaça pública apte per a trànsit pesat.
– Planta baixa destinada al mercat municipal i locals comercials diversos.
– Planta primera destinada a oficines municipals i privades, i resta de plantes (7 alçàries per sobre de rasant en total) per a 33 habitatges.
– Murs pantalla ancorats en zona densament urbanitzada.
COBERTA A LA PISTA DEL CEIP RIUDEMEIA D’ARGENTONA, 2008/10 Projecte d’estructura i instal·lacions
Client: Josep Lluís Campoy, Arquitecte Promotor: Ajuntament d’Argentona Comentaris: Coberta metàl·lica de gran complexitat formada per tres marquesines corbades que sustenten vidres de colors. L’estructura, formada bàsicament per quatre encavallades d’entre 20 i 24 m de llum, dues de les quals descansen sobre una cinquena encavallada, es va resoldre íntegrament amb tub estructural. Les tres marquesines, independents entre elles, són engraellats de tubs rectangulars d’acer enjovats entre ells.
Avui voldria mostrar-vos una aplicació directa i pràctica que vaig fer del Màster en Rehabilitació i Patologia d’Estructures d’Edificació que tinc la gran sort de coordinar. I és que no només els alumnes del màster adquireixen coneixements i capacitats, estic segur que tots els professors que hi participem hem après molt dels nostres companys (quan hi ha tants professors i de tant nivell no pot ser d’altra manera!).
Aquesta entrada és delicada, perquè pot semblar que vull donar lliçons d’ètica o pot ser que algú interpreti que em considero moralment superior a la resta de mortals. Res de tot això, sóc una persona ben normal, segurament amb més defectes que virtuts, i estic assetjat pel pecat com qualsevol altre fill de veí. Justament per això m’esforço en buscar el camí correcte, tal i com fa el genial Samuel L. Jackson en el seu paper de Jules a Pulp Fiction:
Us parlaré avui de la interessantíssima jornada que la ACE va organitzar, de la mà de n’Antoni Blàzquez, el passat 17 de maig. Sí nois, ja sé que estem al setembre i que m’hagués hagut de posar les piles abans però és que, com li agrada dir a un bon amic meu, “voy más liado que la pata de un romano”. En fi, hi ha el que hi ha i ja he decidit convertir aquest blog, que ingènuament havia declarat de periodicitat setmanal, en oficialment aperiòdic, decididament impuntual i intencionadament anàrquic. I punto!
Per atzars del destí m’he vist abocat al càlcul d’una xemeneia industrial metàl·lica de 22 metres d’alçària. Potser algun dia us parlaré de com me n’he sortit, però avui us volia comentar només el primer entrebanc amb què m’he trobat: la velocitat bàsica del vent a emprar.
FAR DE CALELLA, 2009
